ALLÀ

Pel camí estret i tardà,
fins al punt més allunyat,
on les nits i les vergonyes
cauen tard, a darrer hora.

Allà el silenci és la resposta
quan -estrident i pesat-,
com una bèstia l’enrenou
mostra feroç les seves dents de trò.

Allà puc. Llençar-me al no res,
sense cordes, sense rems,
al gaudi fons de la ingravidesa,
en el si de l’espai més pur.
Sense pors ni desenganys,
sense cares de tardor.

Fins al punt més allunyat,
On els dies i les hores
no són per mí
més que música de fons.