Benvenguts!!!

Si heu arribat aquí segurament ja hem coneixeu però jo som en Jordi Gustinet, i m'he animat a fer un blog d'aquestos ara que està tant de moda! De moment he penjat només es meu primer poemari Cel Obert (Premi Baladre 2006), i més endavant penjaré d'altres poemes que vagin madurant.

Simplement vaig pensar que seria bona idea publicar tota aquesta poesia d'una manera més accessible, ja que es llibre només es pot comprar a ses Illes Balears. A més, entrar en aquest blog és gratis!! A tots aquells que vos agradi llegir -i a aquells que no també- vos agrairé crítiques (positives i negatives). Esper que vos agradi!!

16 d’octubre del 2007

ON ELS HOMES S'ATUREN

…aquest fum als ulls
m’empeny a tocar terra
amb dos mans i dos peus,
amb el cos de ferralla.
A trobar el meu lloc
dins d’aquest frágil desordre,
sense gratituts.
Sense eufemismes.

…aquesta nit freda que és la vida
només acull a aquells
que ja saben acollir-se.
Que veuen el camí
on els homes s’aturen.

…aquesta espatlla bruta
-reflexe de caigudes-
m’assenyala en el manat,
com aquell que neix i mor,
incapaç per naturalesa.