Una sola llàgrima,
filla exiliada dels teus ulls,
abandonada, sola,
condemnada a recórrer
el més suau dels camins,
basta per a ferir-me.
Per ofegar la més càlida foguera.
Per enfosquir el més clar dels matins.
Per deixar-me impassible
davant la més bonica albada.
Filla exiliada dels teus ulls
que, com una forta pluja
enfonsa un castell de sorra,
refugi del meu ésser,
deixant-me nu, plà,
sol i sense fe
en una platja a trenc d’alba,
en un eixut torrent
on abans corria, inquieta, l’aigua
refrescant la vida al seu pas.
En una terra erma,
antic niu de vida lluenta i colorida.
Una sola llàgrima,
condemnada a caure i a morir.
Amb el seu naixement
mor la meva veu
i caic, presa de la pluja,
empès per la força de la por,
de la por de no sentir-te,
de la por de ser el motiu
que alimenta el teu plor.
Benvenguts!!!
Si heu arribat aquí segurament ja hem coneixeu però jo som en Jordi Gustinet, i m'he animat a fer un blog d'aquestos ara que està tant de moda! De moment he penjat només es meu primer poemari Cel Obert (Premi Baladre 2006), i més endavant penjaré d'altres poemes que vagin madurant.
Simplement vaig pensar que seria bona idea publicar tota aquesta poesia d'una manera més accessible, ja que es llibre només es pot comprar a ses Illes Balears. A més, entrar en aquest blog és gratis!! A tots aquells que vos agradi llegir -i a aquells que no també- vos agrairé crítiques (positives i negatives). Esper que vos agradi!!
Simplement vaig pensar que seria bona idea publicar tota aquesta poesia d'una manera més accessible, ja que es llibre només es pot comprar a ses Illes Balears. A més, entrar en aquest blog és gratis!! A tots aquells que vos agradi llegir -i a aquells que no també- vos agrairé crítiques (positives i negatives). Esper que vos agradi!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada